Vaig començar a visitar el mercat de Bonavista la primavera de 2018 i des de llavors hi he anat regularment. En aquell moment m’interessava documentar, des del punt de vista del fotògraf de carrer, les relacions humanes que s’establien en un dels mercats mes grans d’Europa, situat en un barri perifèric, de classe treballadora i de població majoritàriament immigrada. Com a fotògraf sempre m’he sentit atret pels llocs especialment sorollosos, espais on passen moltes coses a la vegada i on els escenaris canvien constantment, de forma inesperada. Es tracta de mirar, entendre i enquadrar el millor i més ràpid possible per tal d’explicar el que passa en un lloc tant bulliciós. Aquesta era la meva idea fins que va arribar la pandèmia, i la relació amb el Món va canviar. El Mercat de Bonavista no deixa de ser un microcosmos on veure reflectida la condició humana, i això m’ha fet reflexionar sobre com el fotògraf pot ordenar el soroll, el silenci i la bellesa. He gaudit durant molt de temps fotografiant el soroll, però ha estat la pandèmia el que m’ha fet entendre i fotografiar la bellesa del silenci.

Projecte en procés de creació. Fet en format analògic i digital.